COMPETÈNCIA COMUNICATIVA (COED)

Aprendre a parlar és una experiència social.

Competència comunicativa

Definició

Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç, en contextos culturalment significatius.

Eficaç: quan assoleixes l'objectiu.

Contextos culturalment significatius: àmbit públic - nivell professional. Cada context marca unes pautes.

Un bon comunicador té clar el que vol aconseguir transmetre als oients.

Components

Hi ha quatre tipus de coneixements i habilitats:

Competència lingüística/gramatical

Referència: domini del codi lingüístic, el que té a veure amb la llengua.

S'ocupa de:

• Nivell fonològic
• Nivell morfològic
• Nivell sintàctic
• Nivell lèxic i semàntic

Competència sociolingüística

Referència: regles socioculturals d'ús. Treballada sempre a l'escola.

S'ocupa de:

• Situació dels participants: depenent del lloc on es troben no parlen igual.
• Propòsit de la interacció: que volem aconseguir amb la comunicació.
• Normes i convencions de la interacció: dialectes (varietats dialectals) i registres.

Competència discursiva

Referència: combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere - molts tipus de discurs per assolir l'objectiu.

S'ocupa de:

• Cohesió de la forma: que tot el discurs tingui connectors.
• Coherència en el significat: que les idees estiguin relacionades entre elles.

Competència estratègica

Referència: a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències: no recordar una paraula en concret i dir-ho d'una altre manera.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació: ser més efectiu amb el humor, l'expressivitat, la mirada i el positivisme.