USOS EDUCATIUS DELS BLOCS. RECURSOS, ORIENTACIONS I EXPERIÈNCIES PER A DOCENTS (GTIC)

En aquesta entrada vull deixar constància de la primera lectura que se'ns va proposar a principi de Semestre. La meta era llegir-lo i extreure'n els apunts més importants individualment.

Al ser un llibre dotat de molta informació necessària per conèixer més el món dels Blocs, només us escriuré els quatre conceptes que més m'han cridat l'atenció o els més necessaris.

Conceptes destacats

Bloc: lloc web compost per entrades organitzades per mitjà de cronologia inversa, actualització i estil personal i informal.

RSS: és la nova forma d'accedir a la informació. Consisteix en què, una vegada seleccionades les fonts d'informació d'interès, aquestes enviïn avisos d'actualitzacions a l'usuari, sense que aquest hagi d'anar buscant si hi ha novetats en alguna d'elles. 

Blogosfera: és un organisme viu, una xarxa biològica que com a tal no té ni tindrà límits. Està composta per comunicats que cada vegada seran més diversos. Els blocs creen comunitats que reforcen el sentit democràtic de la societat civil, si bé els Blocaires defensen la seva individualitat i no se sotmeten a jerarquies, només reconeixen el mèrit de qui, des del seu punt de vista, fa les coses de manera adequada.

Etiquetes i categories: elements que faciliten l'organització i identificació dels continguts. És una manera d'organitzar la informació.

http://www.blocdeblocs.net/llibre-us-educatiu-dels-blogs/

Reflexió personal sobre la lectura

Amb la lectura d'aquest llibre ens hem endinsat del tot dins del món dels Blocs, dotant-nos de la informació necessària per poder dur a terme el nostre. No només això, sinó que almenys a mi, m'ha obert més portes dins del món de la informàtica, ja que m'ha traspassat coneixements que no havia adquirit en tots aquests anys que he estat treballant amb ordinadors de forma on-line. Crec que ens ha fet molt de bé llegir-lo i sobretot, extreure'n uns bons apunts.

BENJAMIN BLOOM (GTIC)

Teoria

Una nova manera de conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador és la que ens apropa a l'activitat intel·lectual desenvolupada a partir de les diferents tasques que podem dur a terme per mitjà de les TIC.

Aquest important psicòleg i pedagog dels Estats Units, Benjamin Bloom, va fer una classificació de les activitats educatives sota el nom de Taxonomia de Bloom, ordenant-les de les més senzilles a les més complexes.

Tres dominis:

1. Domini cognitiu
2. Domini afectiu
3. Domini psicomotor

Pràctica

A classe vam dur a terme una activitat que consistia en llegir la Taxonomia de Bloom, repassant les eines i recursos que hem anat treballant durant el curs i plasmar-los en una taula. Seguidament havíem d'indicar les habilitats adquirides en cada una d'elles.

Aquest és el meu resultat

TAXONOMIA DE BLOOM

SAE

Dilluns 12 de novembre - Conferència de Anna Pérez titulada "Mestre/a TAC o ser mestre avui"

A continuació us deixaré els apunts que vaig prendre:

TAC – tecnologia d'aprenentatge i comunicació.

Tenim escoles amb estructura del s. XIX, amb professors del s. XX i amb alumnes del s. XXI. Actualment la imatge de escola és en fila a les taules, sempre mirant direcció al professor i a la pissarra.

S’ha d'interactuar amb diferents fonts. S’ha de tocar, comunicar, crear i experimentar.Hauríem d'aplicar la tecnologia a les diverses activitats diàries.

És molt bàsic treballar en equip; per escollir, per decidir sobre un tema per dur a terme treballs a classe.

TAXONOMIA DE BLOOM – classificació d'objectius.

-       Recordar

-       Comprendre

-       Aplicar

-       Analitzar

-       Avaluar

-       Crear

Crida l’atenció – Motivar.

Sis canvis claus en el mestre (Jordi Adell)

1.    Analògic a Digital 

2.    Lligat a Mòbil

3.    Aïllat a Connectat

4.    Genèric a Personal 

5.    Consumidors a Creadors

6.    Tancat a Obert 

Amb els sis canvis aconseguim: comunicació, discussió, col·laborar i compartir.

APRENENTATGE EN XARXA:

-Projectes telemàtics: agrupes tres escoles diferents. La primer fa el principi d’un conte, la segona fa el nus i la tercera el final. Amb aquesta activitat s’ajunten diverses edats i participen junts.

Apoderament: amb el seu propi treball. És a dir, es dur a terme amb les exposicions, explicar a professors d’altres llocs el que aprenen i fan a classe, entrevistes a ex-alumnes: comunicar els mateixos alumnes amb ells a través de facebook (compromís).

INTERACCIÓ/ ENTUSIASME / PARTICIPACIÓ

S’ha d'ampliar les parets de l’aula, amb la veu de l’alumnat. Es treballa la creativitat.Donar molta importància a la reflexió.Les TAC ens aporta, els alumnes, l’ambient de treball on s’aprèn.Que els alumnes es sentin protagonismes del seu treball.

Dimarts 13 de novembre - Visita al MNAC a Barcelona (La dansa de Fades i Fullets)

Es tracta d’una visita per nens de 3 a 5 anys. Es fa una introducció dels coneixements. S’explica que s’ha d’anar tota la visita en silenci, perquè en aquest cas les fades dormen.

Comencem la visita...

1. Anem a buscar la fada Goteta.

Es tracta d’una fada feta a mà, guardada en una caixa.

Totes les obres visitades, farem veure que els personatges són fades i follets.

La despertem. Amb la fada fem una presentació de tot el que farem durant la visita.

Posem audició per acompanyar la primera explicació – el follet del flautí.

2. Fada aurora – la fada que llença flors de colors perfumades per despertar els seus amics.

Follet de la rosada – tira gotetes d’aigua per despertar els seus amics.

Follet del dia – porta una entorxa.

Fada de la nit – la que representa la nit, vestida de negre.

Activitat: fer veure als nens que estan dormint. Quan tenen tots els ulls tancats els hi tirem flors de colors perfumades, simulant que som la fada aurora de les flors, per despertar-los.

3. Paisatge d’un bosc amb totes les fulles al terra – la tardor.

Es poden veure diferents grups de troncs ben lligats.

Activitats

Dir que els troncs han estat lligats per uns nous personatges: els nans. Explicar característiques dels nans, que són molt treballadors però que també els hi agrada molt ballar (s’ensenya un pòster amb uns nans treballant i un altre amb uns nans ballant).

Demana al nens que es posin com arbres i amb una vareta els hi van tocant el cap. Si somriuen vol dir que dintre dels arbres són fades i follets.

4. La fada alada: la fada que s’està llevant.

Activitat: es pregunta als nens per la seva rutina diària des de que es lleven.

5. Les fades del llac.

En aquesta trobem la fada principal, de gran mesura i nitidesa.

En segon pla trobem a un grup de fades en rotllana dansant en el llac. Són de mida petita i pot nítides, donant sensació de estar lluny.

Cap al taller...

Un cop els nens estan dins, els posem asseguts al terra amb rotllana i fem que recordin tots els personatges que hem anat trobant.

S’explica que es farà una dansa i fem que primer facin uns quants estirament bàsics.

Els fem recordar els moviments que feien cada un dels personatges.

-       Fada aurora – tira flors

-       Follet de la rosada – tira gotetes d’aigua

-       Nans – trepitjant molt fort

-       Fada alada – estira les ales

-       Fades del llac – caminen de puntetes

Per dansar es posa una música especial simulant els sorolls que fan les fades i els follets. Posem tots els nens de peu en rotllana i agafats de les mans. Es duen a terme els gestos característics de cada personatge.S’ajunten per parelles i ballen de forma lliure. Per acabar la dansa, fas que tots els alumnes s’ajuntin entrant cap al centre de la rotllana i es tiren al terra.

Dijous 15 de novembre - Primera visita a una escola.

El dijous, cada alumne va anar a l'escola assignada prèviament en les sessions corresponents de Seminari. Personalment vaig anar l'Escola Bressol Municipal Puigmal, al carrer Mònec número 2, al districte de Ciutat Vella. 

Vaig estar a l'aula d'infant d'entre un i dos anys, organitzada per racons. El sistema educatiu està basat en donar total llibertat als infants, excepte en els moments de menjar, dormir i higiene. Remarcar que això no vol dir que no comencin a menjar sols i a rentar-se les mans amb poca ajuda.

Utilitzen constantment cançons per aprendre i que estiguin més atents a les activitats que duen a terme durant el dia. Tenen temps per anar al pati exterior, on tenen diferents vehicles  i a la sala polivalent, on tenen diferents joguines i depenen del dia es troben amb els lactants.

Dir que va ser una gran experiència, que realment em va fer agafar més seguretat amb el futur professional que vull aconseguir. A pesar de no deixar de ser un treball més, m'he adonat de que és molt important ja que els infants seran el que els haguem ensenyat en la seva etapa més primerenca.

Divendres 16 de novembre - Concert de "Com sona" i Conferència Jaume Cela amb el títol "el mestre del futur".

Per acabar la setmana d'activitats extraordinàries, vam tenir la oportunitat d'assistir a un concert del grup Com Sona. És un grup que es dedica a adaptar les cançons tradicionals per els més petits, d'una forma més dinàmica i a la vegada didàctica. 
Representen les cançons amb una gran varietat d'instruments (típics i altres manuals) i amb objectes que simbolitzen cada una d'elles. Finalment vam ballar i participar amb ells, com si nosaltres fóssim els infants. 
Realment crec que va ser una activitat de gran utilitat per nosaltres, ja que ens van oferir diferents idees per dur a terme a l'aula, una altre manera d'ensenyar i d'aprendre.

Per altre banda, vam estar en una conferència donada per en Jaume Cela, sota el tema "El mestre del futur". 
Va remarcar la importància del nostre paper, com futurs educadors, en l'edat més primerenca dels infants.
Sobretot dir que els ordinadors no ens han de substituir, ja que, literalment va dir, "Un ordinador no es pot seure un nen a la falda i donar-li un petó".

VÍDEO I EDUCACIÓ (GTIC)

Com activitat de classe, hem llegit de forma on-line el llibre de "Vídeos i Educación" de Joan Ferrés. A continuació deixaré uns quants apunts i punts importants sobre aquest.

Apunts de "Vídeos i Educación"

Encara que la societat viu amb por als canvis, ja que sempre la ha tingut perquè suposa una nova forma de vida a la que no estem acostumats, la tecnologia ha acabat formant part d'ells. 

Podem dir que aquesta té diferents avantatge però a la vegada també té inconvenients, com tot.

Avantatges

• Ha creat un home nou que desenvolupa tant l'hemisferi esquerre, que s'encarrega del càlcul, l'escriptura, la lectura, la lògica, com l'hemisferi dret, que s'encarrega dels records, de reconèixer les formes...
• Ha creat una nova forma de conèixer. Això té a veure en el canvi entre generacions anteriors i les actuals, que a través de l'evolució de la tecnologia, han après noves formes de pensar i expressar-se.
• Ha creat un llenguatge nou, com poden ser el matemàtic, l'escrit, el gestual, l'audiovisual i l'oral.

Per tant podem afirmar que la tecnologia ha aportat grans avanços a mesura que anaven apareixent les noves generacions i això a produït un canvi a millor en la societat, i queda demostrat en l'actual.

Inconvenients

Per altra banda no ens hem d'oblidar dels inconvenients que ha portat la tecnologia, sobretot enfocat en els infants. 

Es va dur a terme un estudi realitzats a tres mil nens en el Congrés de Psiquiatria Infantil, a França.

Es va enfocar en la relació dels nens amb la televisió. Les dades exactes d'aquest estudi, en percentatges, són les següents:

• El 44% preferien, de forma afectiva, la televisió abans del seu pare.
• El 20% preferien, de forma afectiva, la televisió abans de la seva mare.
• El 36%, només, preferien de forma afectiva als seus pares abans de la televisió.

Amb aquest resultats vull plasmar que els canvis no són dolents, tampoc els tecnològics, sempre i quant estiguin adaptats a les mesures adequades. No s'ha d'abusar d'ells per evitar arribar a situacions tant extremes com els percentatges del estudi anterior.

Aquest és el llibre:

http://www.lalibreriadelau.com/libros-de-educacion-y-pedagogia-ca22_91/libro-video-y-educacion-p35212

PREZI (GTIC)

En aquesta entrada us explicaré què és un Prezi i el seu ús. Aquesta explicació la faré per mitjà d'un Prezi. És la millor manera, no?

Explicació Prezi

EL BON COMUNICADOR (GTIC)

Després d'haver treballat, tant a GTIC com a COED, qui és un bon comunicador i els seus aspectes, en grups vam dur a terme un treball sobre una persona coneguda que, per nosaltres, compleix els requisits de comunicador eficaç. 

En el meu grup vam decidir escollir al Joel Joan i per demostrar que realment és un bon comunicador, vam plasmar el nostre treball i la nostra investigació en un Bloc.

La direcció del Bloc sobre en Joel Joan, dut a terme per el nostre grup, és el següent: El bon comunicador: Joel Joan

Reflexió

Podem afirmar que en Joel Joan és un bon comunicador ja que...

• Per transmetre un coneixement al receptor ho fa per mitjà de l'humor.
• La ironia és un dels punts forts d'en Joel Joan
• Parla amb frases curtes però ben treballades, perquè el públic pugui entendre'l.
• Fa canvis en l'entonació per cridar l'atenció el públic i no arribar a la monotonia.
• Sempre fa ús d'exemples i anècdotes
• Fa pauses llargues per tal de que el discurs quedi dotat de sentit i més fàcil d'assimilar
• Es prepara molt bé abans de dur a terme el discurs, per així poder complir el seu objectiu
• Sap perfectament a quin públic s'enfronta, ja que ha dut a terme un estudi exhaustiu previ

Amb aquesta breu explicació creiem que l'afirmació és correcte, i que realment és un comunicador eficaç.

CREATIVE COMMONS (GTIC)

Què és?

Es tracta de una organització que es dedica a promoure l'accès a la cultura i a que hi hagi una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual. Podríem dir que és un tipus de llicència.

Per a què serveix?

Aquesta llicència fa possible copiar, distribuir, comunicar de forma pública l'obra i transformar-la per poder fer obres derivades de la original. Cal dir que aconsegueix que cada autor pugui distribuir la seva obra lliurement i que a la vegada el recolzen unes lleis respecte als usos que se'n pot fer de la seva obra.

Com l'aconseguim? 

Per poder posar una llicència a la nostra obra, en aquest cas el nostre bloc, hem necessitat anar a la següent pàgina: Creative Commons

UN BON COMUNICADOR (COED)

SIR KEN ROBINSON

A la sessió de COED, la professora ens va posar un vídeo sobre Sir Ken Robinson, que és un clar exemple de bon comunicador. Ens el va posar perquè, quan escoltem una conferència o un discurs d'una altra persona, sapiguem distingir si és un bon comunicador o no.

Me pres la llibertat de penjar-vos aquí el vídeo de Sir Ken Robinson perquè ho comproveu i perquè realment val la pena escoltar el que ens vol transmetre, sobretot si estas estudiant per futur mestre o treballant ja com a mestre. Sota el vídeo he inclòs un breu comentari personal.

Vídeo Sir Ken Robinson - Les escoles maten la Creativitat




Comentari

Sir Ken Robinson, en general, parla del tema de l'Educació, ja que no se li dóna la importància que es mereix. Sobretot la relaciona amb la Creativitat, dient que és tant o més important que l'alfabetització.
Remarca que és molt important equivocar-se per aprendre i que l'error dels adults és mostrar als infants que equivocar-se és un comportament incorrecte.
Aprofita per parlar sobre la jerarquia que es segueix en les matèries, és a dir, com donen molta més importància a les matemàtiques i els idiomes, que no pas a les humanitats o l'art. Realment creu que haurien de tenir la mateixa importància en el sistema educatiu. 
Per acabar comentar el tema del TDAH. Es diagnostiquen més casos dels que són, i que un nen sigui mogut, no vols dir que s'hagi de medicar per tranquil·litzar-se, sinó que potser el que necessita és fer diferents activitats.

Aspectes d'un bon comunicador, extrets del vídeo

• Sentit del humor
• Utilitzar anècdotes personals (infants i propis fills)
• Utilitzar anècdotes veraces sobre persones conegudes
• Tenir coneixement alt del tema que es tracta
• Fer preguntes al públic sense esperar resposta - cridar atenció
• Mirada activa - mirar a tothom pràcticament per igual
• Fer canvis en l'entonació - fora monotonia
• Vocabulari cult i variat 
• Fluïdesa parlant - intentar no entrebancar-se 
• Aportar documentació (dades, notícies...)

Per acabar escriure algunes frases que m'han cridat l'atenció durant aquest vídeo i que m'agradaria compartir amb vosaltres.

Frases rellevants

• "La intel·ligència és diversa, dinàmica i única".
• "Persones que s'han de moure per pensar".
• "Hem de veure les nostres capacitats creatives com la riquesa que són, i veient els nostres fills com l'esperança que són".
• "La nostra feina és educar el seu ser complet perquè puguin afrontar aquest futur. Potser nosaltres no veiem aquest futur, però ells el veuran".

Reflexió personal

Vull agrair a la professora que ens ensenyes aquest vídeo, ja que realment ens ha transmès coneixements molt positius sobre l'Educació i el nostre futur treball. Remarcar que és una persona molt culta, que realment té les idees clares i les sap transmetre d'una manera entenedora, clara, precisa i, a demés, amb sentit del humor, que és més complicat del que sembla. Per acabar vull afegir i afirmar que, Sir Ken Robinson, és realment un bon comunicador o un comunicador eficaç.

APUNTS VÍDEO COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (COED)

Per acabar d'aprofundir el tema treballat, la comunicació audiovisual, la professora ens va posar un vídeo sobre aquest.

A continuació us posaré els apunts que vaig prendre: 

Apunts Vídeo

Les imatges les entenem perquè tenen un codi molt universal. Cal dir que el llenguatge audiovisual aporta més missatges dels que creiem veure a través de la posició de la càmera o els seus moviments.

• Exemple: quan es grava des de dalt les persones perden importància, en canvi, quan es grava des de abaix, les persones prenen més importància.

Es necessita entrenament per poder transmetre el missatge/s en una gravació audiovisual.

Hi ha formació tant per alumnes, com per família i professors.

A casa és on s'ha de controlar les hores que els infants es passen davant de la televisió o escoltant música, ja que sinó es treballa a l'escola, només tindrà el punt de vista del que hagi estat escoltant.

Per això es tant important que família i escola treballin alhora.

Per altra banda, els mitjans de comunicació han de tenir una responsabilitat educativa, perquè són els que transmeten els coneixements davant dels joves.

Comentar que tot el que ve amb imatges, és molt temut per els professors ja que no és el mateix que la informació escrita.

Lògica audiovisual/Lògica digital. Es crea una gran diferència entre ensenyar de forma digital i de forma audiovisual, que no pas de forma textual.

S'han de desenvolupar competències mínimes per poder interactuar amb el món digital. Cal alfabetitzar tant de forma audiovisual com digital. 

En aquest cas és necessària l'orientació de professionals en l'àmbit digital i dels medis. L'autoaprenentatge no sempre és del tot útil.

Reflexió personal

Aquest vídeo em va aportar informació adicional a coneixements que ja tenia, la qual sempre va be per enriquir-nos una mica més. Potser per mi el punt més important és el del control dels infants a casa sobre la influència de la televisió i la música, és a dir, que s'haurien de dur a terme uns horaris per tal de que se'n faci ús en una mesura adequada. Realment crec que, depenen de quins programes, són bons per el desenvolupament cognitiu dels infants. Finalment comentar que és molt interessant la informació que ens pot arribar a donar una posició o un simple moviment de càmera.

APUNTS COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (COED)

En aquesta sessió de COED vam estar parlant sobre la comunicació audiovisual. 

A continuació us posaré uns quants apunts de classe.

Apunts classe

Des del punt de vista de l'espectador:

• Escoltar-Reconstruir i Reelaborar discurs

Que han de tindre els espectadors?

• Coneixements previs del receptor/espectador

Quan un emissor transmet un missatge, el receptor és qui li posa sentit.

• Publicitat, documentals, notícies...

Com és un missatge que s'ha d'escoltar, els receptors estem atents - llenguatge visual.

• Text audiovisual, escrit i oral.

Reconèixer com espectador que ens vol transmetre, per això cal una alfabetització digital i audiovisual.

Aprendre a veure més enllà de la imatge.

Reflexió personal

És molt important que els espectadors tinguin mínims coneixements previs sobre el tema que s'exposarà, ja que sinó, es poden perdre durant la exposició. No només això, també cal tenir en compte que com el missatge només s'ha d'escoltar molts cops, els receptors han de estar més atents. En la meva opinió trobo que és de gran rellevància aprendre a veure més enllà de la imatge.

LA LLENGUA DEL DISCURS EXPOSITIU (COED)

La llengua que hauriem d'utilitzar durant un discurs expositius ha de ser de la següent manera:

• Neutra - no enviar missatges subliminals
• Precisa - anar al gra 
• Accessible - entès per tothom
• No ha d'estar influïda per la prosa escrita o tècnica
• Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes

No només això, sinó que també són necessaris...

• Connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en canvi, no obstant això...
• Marcadors textuals: en primer lloc, d'una banda, finalment, en resum...

Finalment dir que és molt important que el missatge del discurs s'ha d'anar repetint, per tal de que quedi molt clar a tots els oients i s'ha de marcar molt la diferencia entre l'introducció i la conclusió. 

Reflexió personal

Aquest esquema, encara que sigui breu, és de gran utilitat a la hora de preparar un discurs expositiu. En el meu cas, moltes vegades em falta ser precisa, potser és perquè tinc la sensació que quan estic fent un discurs el temps es passa molt ràpid i tinc la sensació que casi no he dit res o que no he parlat lo suficient. Per això és important informar-te, de diferents punts de vista, de com dur a terme un discurs expositiu amb condicions.

EL DISCURS (COED)

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Estructura del discurs

Introducció 

Es presenten el tema i els objectius. "Allò que comença bé ja està mig acabat".

Fórmules introductòries

• Definició: comentari breu sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: explicitar-lo motiva i centra l'atenció del públic.
• Presentació del guió: adequat per discursos expositius i sessions pràctiques.
• Preguntes: una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que pot tenir l'auditori.
• Documentació: mostrar noticies i dades recents.
• Afirmació provocadora: donar opinió atrevida, dada espectacular...
• Anècdota: història ben escollida o una personal, amb intriga i relacionada amb el tema.

Desenvolupament 

Es transmeten les informacions amb un ordre lògic.

Per a informar

• Estructura descriptiva
• Estructura cronològica

Per a convèncer

• Estructura inductiva o SAP
• Estructura deductiva o PAS

Conclusió
Es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

Fórmules de tancament

• Repetir la introducció
• Resumir punts principals
• Invitació a l'acció
• Anunci d'un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments

Reflexió personal

Des de el meu punt de vista, tenir l'estructura del discurs molt present és important. Quan no la tens present, el discurs està desordenat, provocant així que els teus oients no acabin d'entendre el que els hi estas explicant i el que els hi vols transmetre. Si vols ser escoltat i comprès, tingues el discurs ben preparat i estructurat.

EXERCICI VIQUIPÈDIA (GTIC)

Després de treballar la part teòrica a classe sobre la Viquipèdia, sens va proposar de fer una activitat en parelles sobre una entrada d'aquesta. En el meu cas ho vaig fer amb la Irina Couso i vam escollir una entrada que parlava dels Braçalets.

En aquesta entrada només hi havia la definició de braçalet o polsera i algun que altre detall més. En el nostre cas vam decidir aportar informació sobre els tipus que podem trobar, és a dir, sense tocar la informació inicial, vam afegir dotze tipus de polseres segons material i significat. Un cop posada la informació, afegírem fotos pròpies per acompanyar l'explicació.

La modificació de text no ens va suposar cap problema, ja que per arribar-hi només cal clicar el botó de "Modificar" al capdamunt de l'entrada. El que si que ens va suposar un problema al principi va ser penjar les fotografies. Després de buscar informació sobre quins mètodes hi ha per dur a terme aquesta acció, ens vam decidir per penjar-les a la web Wikimedia Commons, per poder vincular-ho a l'entrada.

Un cop acabat aquest procediment, aquí us mostro el resultat que vam obtenir: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bra%C3%A7alet

CULTURA I PROGRAMARI LLIURE (GTIC)

A través de parlar a classe d'aquests dos conceptes, i amb l'ajuda de la entrada al Bloc de GTIC podem dir que...

Cultura Lliure

És tota aquella acció i moviment que la promou, per arribar a l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure.

Programari Lliure

És el programari utilitzat, estudiat i modificat sense restriccions. Es pot copiar i redistribuir-lo bé en una versió modificada o no, sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per poder garantir que els futurs destinataris també tinguin aquests drets.

És important dir que aquest programari forma part del moviment de la cultura lliure i que lliure no és sinònim de gratuït.

Finalment posar quatre parts d'aquest programari:

- Llibertat d'executar

- Llibertat de fer millores al programa i tornar-lo a distribuir perquè tothom en tregui benefici.

- Llibertat de comprovar com funciona el programa i adaptar-te'l

- Llibertat de redistribuir còpies

COMPOSICIÓ D'UN TEXT (COED)

En aquesta sessió de COED hem treballat la estructura d'una composició del text. 

Curiositats o informació a tenir en compte

Encara que dividim aquest procés en tres etapes diferenciades (planificació, composició i revisió), s'ha d'entendre l'escriptura com un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de forma ordenada per arribar a la redacció final d'un escrit.

Les etapes

Planificació

Planificar és reflexionar, és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Composició o Redacció

Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructura d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concret, tenint en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

Revisió

Revisar és examinar, és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives inicial i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el tex. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

Per aprofundir en l'etapa de la revisió, ja que és de vital importància per el professorat (sobretot per la correcció lingüística/gramatical), m'he permès incloure el següent apartat:

Decàleg de la revisió


1. No tenir mandra a l'hora de revisar
2. Recordar que revisar és una part imprescindible del procés de redacció
3. És falsa la idea que "qui sap escriure no ha de fer mai revisions"
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bo 
5. Revisar significa llegir el text, avaluar-lo, i decidir si cal fer-hi modificacions
6. Partir de la base de que res és intocable
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar
8. Revisar a fons el contingut
9. Deixar per el final la revisió dels continguts més superficials
10. Si cal es pot reelaborar sense por el text des de els fonaments

UNA ENTRADA CORRECTE (COED)

Com?

En la sessió de COED hem estat comentat com ha de ser una entrada del bloc perquè sigui del tot correcte, des de el punt de vista d'aquesta assignatura.

Passos a seguir

Hem assignat diferents punts a tenir en compte abans de fer cada entrada. Aquests són els següents:

• Cal posar enllaços d'interès.
• El nivell de competència lingüística ha de ser totalment correcte.
• Totes han de tenir una reflexió i, evidentment, una descripció.
• Donar molta importància als punts fort o claus.
• No poden faltar conceptes de vital importància.
• Ha de donar per a tot el que es dur a terme a l'assignatura, dins i fora de classe, individual o col·lectivament. 

Resumint

Perquè quedi més clar, cal que les entrades siguin entenedores i transmetin veracitat. No només això, hem de posar la reflexió personal del coneixements adquirits que ens seran de gran ajuda en un futur.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA (COED)

Aprendre a parlar és una experiència social.

Competència comunicativa

Definició

Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç, en contextos culturalment significatius.

Eficaç: quan assoleixes l'objectiu.

Contextos culturalment significatius: àmbit públic - nivell professional. Cada context marca unes pautes.

Un bon comunicador té clar el que vol aconseguir transmetre als oients.

Components

Hi ha quatre tipus de coneixements i habilitats:

Competència lingüística/gramatical

Referència: domini del codi lingüístic, el que té a veure amb la llengua.

S'ocupa de:

• Nivell fonològic
• Nivell morfològic
• Nivell sintàctic
• Nivell lèxic i semàntic

Competència sociolingüística

Referència: regles socioculturals d'ús. Treballada sempre a l'escola.

S'ocupa de:

• Situació dels participants: depenent del lloc on es troben no parlen igual.
• Propòsit de la interacció: que volem aconseguir amb la comunicació.
• Normes i convencions de la interacció: dialectes (varietats dialectals) i registres.

Competència discursiva

Referència: combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere - molts tipus de discurs per assolir l'objectiu.

S'ocupa de:

• Cohesió de la forma: que tot el discurs tingui connectors.
• Coherència en el significat: que les idees estiguin relacionades entre elles.

Competència estratègica

Referència: a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències: no recordar una paraula en concret i dir-ho d'una altre manera.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació: ser més efectiu amb el humor, l'expressivitat, la mirada i el positivisme.

DECÀLEG (COED)

Durant dues sessions de l'assignatura de COED, entre totes les company/es, i amb l'ajuda de la mestra, vam aconseguir elaborar els deu punts que ha de tenir un comunicador eficaç. Encara que oficialment en són deu, ens vam permetre incloure un de més a més.

El resultat aconseguit és el següent: 

Decàleg del comunicador eficaç

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques
2. Domini de la llengua
3. Positivisme. Donar una bona impressió
4. Retroalimentació amb el públic
5. Ser natural: no memoritzar el discurs
6. Elaborar un guió
7. Domini del llenguatge no verbal
8. Domini de la veu: velocitat (pauses/silencis), volum, vocalització...
9. Ser clar, precís i breu (amb ritme)
10. Estructurar el discurs
11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals

Per a nosaltres, com a futurs mestres, és de vital importància conèixer aquests punts i saber-los posar en pràctica de forma correcte, ja que som els que ensenyarem i formarem com a persones als membres més essencial d'una futura societat; els infants.

LA LLENGUA ORAL FORMAL (COED)

Els trets característics de la llengua oral formal són els següents:

Trets contextuals: tenen a veure amb espai-temps 

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar no és igual en els diferents grups socials. Depèn molt d'aquests últims. Requereix un aprenentatge escolar. La llengua oral formal no és espontània.
• Acústica, efímera i produïda en temps reals. Successió de sons compartits amb espai i temps. S'elabora sobre la marxa: conversa. Per molta preparació sempre canvia alguna cosa. Allò que dius és allò que quedarà.
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. Emissor-Receptor comparteixen espai físic, temps i feedback. Comparteixen interacció visual i emotiva. Aquesta interacció és la clau del èxit de la comunicació.

Trets textuals: tenen a veure amb el text-discurs

• Formal i generalment monologada (primera persona). La major part són monologades. Únic responsable del teu text, has de pensar en tot. Ajuda amb un guió.
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. Planificada: el què direm (recerca informació, selecció...) i com saber les característiques de cada una de les situacions. Deixar lloc per l'espontaneïtat, per donar més ritme.
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Matisen i completen el missatge. Dir una mateixa idea de diverses maneres però sense ser pesat. Llenguatges no verbals: silencis, pauses, entonacions, volum, mirada, gestos, to i ritme.

Trets lingüístics: tenen a veure amb la comprensió lingüística

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Té referència a la valoració de la frase/sintagma. Es valora que el discurs no sigui pla. Frases amb pregunta i exclamació. Corba melòdica en el discurs.
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. Variació de l'ordre sintàctic. Díctics: pronoms i proposicions que fan referència al espai compartit i al temps. Anacoluts: a mitja frase canvies de subjecte, verbs o complements.
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Aquelles convencions que regeixen la part escrita però també oral. No té a veure amb els registres. Varietat estàndard: estandardització de la varietat geogràfica. Producte de laboratori.

RECITAL POEMA (COED)

Les últimes sessions de COED, vam fer recitals de poemes. Es tractava de que cada alumne busques un poema i l'aprengués de memòria per recitar-lo davant de la resta.

La professora ens va dividir en grups, i a cada sessió sortien un número determinat de persones a recitar el poema escollit.

A continuació us deixo el poema que jo vaig escollir:

Interiors

Tota persona és un món,
però alguns acaben al rebedor,
i endinsant-me en tu,
quan més conec, més m’intrigues,
més entenc llavors més em fascines,
i m’apassiones a cada passa que faig.

Ferran Cerdans Serra

Reflexió

El dia que vaig recitar jo, el 21 de desembre, he de dir que no em va sortir com esperava, ja que em vaig accelerar a certs punts del poema. El vaig dir tot de memòria, sense ajuda de les companyes de primera fila. Ho podria haver fet millor, però estic contenta del resultat obtingut.

L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR (GTIC)

Les quatre metàfores: noves maneres d'aprendre 

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge dut a terme per l'estudiant.

L'interès d'aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir certs aspectes de la relació entre alumne i professor.

Exemple: JClic

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és un punt de vista de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne, és ell qui té el control sobre la màquina.

Amb el programa Scratch, els nens han d'ensenyar a un gat a fer les accions que ells vulguin.

Exemple: Scratch

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Els simuladors són l'evolució dels sistemes tutorials, que permeten un aprenentatge per descoberta. Són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és limitat. Reflexionen i treuen conclusions.

Amb la Doctora xinxeta s'ensenya als nens els passos per aconseguir el correcte creixement d'una planta. 

Exemple: Doctora xinxeta

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Cada dia fem ús de l'ordinador com una eina de treball, fins i tot a l'escola. Les activitats que es proposen haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions. Treballant des de petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i utilitzar eines de suport a la comunicació.

Exemple: Word

LA VIQUIPÈDIA (GTIC)

Què és?

És la versió catalana de http://www.wikipedia.org. Es tracta d'una enciclopèdia lliure, gratuïta i a la que tots els usuaris tenen accès. Permet revisar, escriure i sol·licitar articles.

Per poder fer aportacions a la wikipedia, cal:

• Saber els cinc pilars fonamentals
• Tenir clar què no és la Viquipèdia
• Conèixer i seguir el seu llibre d'estil
• Llegir la pàgina com es modifica la wikipedia 

Els cinc pilars

1.Viquipèdia és una enciclopèdia 

2.Viquipèdia busca el "el punt de vista neutral"
3.Viquipèdia és de contingut lliure
4.Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta
5.Viquipèdia no té normes fermes

Per informació més extensa clicar: Cinc Pilars


Què no és la Viquipèdia

Podeu trobar tota la informació clicant: Què no és?


Llibre d'estil

Aquest té com objectiu que les coses es facin de manera semblant.

Per informació més extensa clicar: llibre d'estil 


Com es modifica la Wikipedia 

Per fer modificacions només cal clicar a l'enllaç "modificar" al capdamunt de la pàgina que vulgueu fer canvis.

Per informació més extensa clicar: Modificar Wikipedia


Estructura i curiositats d'una entrada a la Viquipèdia

• Estan introduïdes per una definició i una explicació del mot escollit.
• Tenen una entrada de continguts on pots veure el que trobaràs.
• Hi han fotografies, las quals totes són fetes per els autors de l'entrada.
• Hi ha enllaços d'interés.
• Tenen llicència Creatives Commons.
• Hi ha una bibliografia.
• Els articles importants estan destacats amb una estrelleta.
• És un treball col·lectiu, és a dir, totes les entrades estan realitzades per moltes persones al llarg dels anys.
• Tens la possibilitat de fer seguiment de les entrades, sent teves o d'altres, per vigilar que no la sabotegin.
• Hi ha una pestanya que enllaça amb un altre pàgina amb el nom de "Discussió" perquè si hi han problemes amb aquella entrada és pugui debatre entre els autors i no "embrutar" la pàgina inicial.