dissabte, 5 de gener del 2013

UN BON COMUNICADOR (COED)

SIR KEN ROBINSON

A la sessió de COED, la professora ens va posar un vídeo sobre Sir Ken Robinson, que és un clar exemple de bon comunicador. Ens el va posar perquè, quan escoltem una conferència o un discurs d'una altra persona, sapiguem distingir si és un bon comunicador o no.

Me pres la llibertat de penjar-vos aquí el vídeo de Sir Ken Robinson perquè ho comproveu i perquè realment val la pena escoltar el que ens vol transmetre, sobretot si estas estudiant per futur mestre o treballant ja com a mestre. Sota el vídeo he inclòs un breu comentari personal.

Vídeo Sir Ken Robinson - Les escoles maten la Creativitat




Comentari

Sir Ken Robinson, en general, parla del tema de l'Educació, ja que no se li dóna la importància que es mereix. Sobretot la relaciona amb la Creativitat, dient que és tant o més important que l'alfabetització.
Remarca que és molt important equivocar-se per aprendre i que l'error dels adults és mostrar als infants que equivocar-se és un comportament incorrecte.
Aprofita per parlar sobre la jerarquia que es segueix en les matèries, és a dir, com donen molta més importància a les matemàtiques i els idiomes, que no pas a les humanitats o l'art. Realment creu que haurien de tenir la mateixa importància en el sistema educatiu. 
Per acabar comentar el tema del TDAH. Es diagnostiquen més casos dels que són, i que un nen sigui mogut, no vols dir que s'hagi de medicar per tranquil·litzar-se, sinó que potser el que necessita és fer diferents activitats.

Aspectes d'un bon comunicador, extrets del vídeo

  • Sentit del humor
  • Utilitzar anècdotes personals (infants i propis fills)
  • Utilitzar anècdotes veraces sobre persones conegudes
  • Tenir coneixement alt del tema que es tracta
  • Fer preguntes al públic sense esperar resposta - cridar atenció
  • Mirada activa - mirar a tothom pràcticament per igual
  • Fer canvis en l'entonació - fora monotonia
  • Vocabulari cult i variat 
  • Fluïdesa parlant - intentar no entrebancar-se 
  • Aportar documentació (dades, notícies...)
Per acabar escriure algunes frases que m'han cridat l'atenció durant aquest vídeo i que m'agradaria compartir amb vosaltres.

Frases rellevants
  • "La intel·ligència és diversa, dinàmica i única".
  • "Persones que s'han de moure per pensar".
  • "Hem de veure les nostres capacitats creatives com la riquesa que són, i veient els nostres fills com l'esperança que són".
  • "La nostra feina és educar el seu ser complet perquè puguin afrontar aquest futur. Potser nosaltres no veiem aquest futur, però ells el veuran".
Reflexió personal

Vull agrair a la professora que ens ensenyes aquest vídeo, ja que realment ens ha transmès coneixements molt positius sobre l'Educació i el nostre futur treball. Remarcar que és una persona molt culta, que realment té les idees clares i les sap transmetre d'una manera entenedora, clara, precisa i, a demés, amb sentit del humor, que és més complicat del que sembla. Per acabar vull afegir i afirmar que, Sir Ken Robinson, és realment un bon comunicador o un comunicador eficaç.

APUNTS VÍDEO COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (COED)

Per acabar d'aprofundir el tema treballat, la comunicació audiovisual, la professora ens va posar un vídeo sobre aquest.

A continuació us posaré els apunts que vaig prendre: 

Apunts Vídeo

Les imatges les entenem perquè tenen un codi molt universal. Cal dir que el llenguatge audiovisual aporta més missatges dels que creiem veure a través de la posició de la càmera o els seus moviments.

  • Exemple: quan es grava des de dalt les persones perden importància, en canvi, quan es grava des de abaix, les persones prenen més importància.
Es necessita entrenament per poder transmetre el missatge/s en una gravació audiovisual.

Hi ha formació tant per alumnes, com per família i professors.
A casa és on s'ha de controlar les hores que els infants es passen davant de la televisió o escoltant música, ja que sinó es treballa a l'escola, només tindrà el punt de vista del que hagi estat escoltant.
Per això es tant important que família i escola treballin alhora.
Per altra banda, els mitjans de comunicació han de tenir una responsabilitat educativa, perquè són els que transmeten els coneixements davant dels joves.

Comentar que tot el que ve amb imatges, és molt temut per els professors ja que no és el mateix que la informació escrita.
Lògica audiovisual/Lògica digital. Es crea una gran diferència entre ensenyar de forma digital i de forma audiovisual, que no pas de forma textual.

S'han de desenvolupar competències mínimes per poder interactuar amb el món digital. Cal alfabetitzar tant de forma audiovisual com digital. 
En aquest cas és necessària l'orientació de professionals en l'àmbit digital i dels medis. L'autoaprenentatge no sempre és del tot útil.

Reflexió personal

Aquest vídeo em va aportar informació adicional a coneixements que ja tenia, la qual sempre va be per enriquir-nos una mica més. Potser per mi el punt més important és el del control dels infants a casa sobre la influència de la televisió i la música, és a dir, que s'haurien de dur a terme uns horaris per tal de que se'n faci ús en una mesura adequada. Realment crec que, depenen de quins programes, són bons per el desenvolupament cognitiu dels infants. Finalment comentar que és molt interessant la informació que ens pot arribar a donar una posició o un simple moviment de càmera.

APUNTS COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (COED)

En aquesta sessió de COED vam estar parlant sobre la comunicació audiovisual. 

A continuació us posaré uns quants apunts de classe.

Apunts classe

Des del punt de vista de l'espectador:

  • Escoltar-Reconstruir i Reelaborar discurs
Que han de tindre els espectadors?


  • Coneixements previs del receptor/espectador
Quan un emissor transmet un missatge, el receptor és qui li posa sentit.
  • Publicitat, documentals, notícies...
Com és un missatge que s'ha d'escoltar, els receptors estem atents - llenguatge visual.
  • Text audiovisual, escrit i oral.
Reconèixer com espectador que ens vol transmetre, per això cal una alfabetització digital i audiovisual.
Aprendre a veure més enllà de la imatge.

Reflexió personal

És molt important que els espectadors tinguin mínims coneixements previs sobre el tema que s'exposarà, ja que sinó, es poden perdre durant la exposició. No només això, també cal tenir en compte que com el missatge només s'ha d'escoltar molts cops, els receptors han de estar més atents. En la meva opinió trobo que és de gran rellevància aprendre a veure més enllà de la imatge.

LA LLENGUA DEL DISCURS EXPOSITIU (COED)

La llengua que hauriem d'utilitzar durant un discurs expositius ha de ser de la següent manera:
  • Neutra - no enviar missatges subliminals
  • Precisa - anar al gra 
  • Accessible - entès per tothom
  • No ha d'estar influïda per la prosa escrita o tècnica
  • Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes
No només això, sinó que també són necessaris...
  • Connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en canvi, no obstant això...
  • Marcadors textuals: en primer lloc, d'una banda, finalment, en resum...
Finalment dir que és molt important que el missatge del discurs s'ha d'anar repetint, per tal de que quedi molt clar a tots els oients i s'ha de marcar molt la diferencia entre l'introducció i la conclusió. 

Reflexió personal

Aquest esquema, encara que sigui breu, és de gran utilitat a la hora de preparar un discurs expositiu. En el meu cas, moltes vegades em falta ser precisa, potser és perquè tinc la sensació que quan estic fent un discurs el temps es passa molt ràpid i tinc la sensació que casi no he dit res o que no he parlat lo suficient. Per això és important informar-te, de diferents punts de vista, de com dur a terme un discurs expositiu amb condicions.

EL DISCURS (COED)

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Estructura del discurs

Introducció 
Es presenten el tema i els objectius. "Allò que comença bé ja està mig acabat".

Fórmules introductòries
  • Definició: comentari breu sobre el títol del tema.
  • Presentació d'objectius: explicitar-lo motiva i centra l'atenció del públic.
  • Presentació del guió: adequat per discursos expositius i sessions pràctiques.
  • Preguntes: una manera d'anticipar-se.
  • Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que pot tenir l'auditori.
  • Documentació: mostrar noticies i dades recents.
  • Afirmació provocadora: donar opinió atrevida, dada espectacular...
  • Anècdota: història ben escollida o una personal, amb intriga i relacionada amb el tema.
Desenvolupament 
Es transmeten les informacions amb un ordre lògic.

Per a informar

  • Estructura descriptiva
  • Estructura cronològica

Per a convèncer

  • Estructura inductiva o SAP
  • Estructura deductiva o PAS

Conclusió
Es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

Fórmules de tancament

  • Repetir la introducció
  • Resumir punts principals
  • Invitació a l'acció
  • Anunci d'un esdeveniment futur
  • Promesa
  • Apel·lar als sentiments

Reflexió personal

Des de el meu punt de vista, tenir l'estructura del discurs molt present és important. Quan no la tens present, el discurs està desordenat, provocant així que els teus oients no acabin d'entendre el que els hi estas explicant i el que els hi vols transmetre. Si vols ser escoltat i comprès, tingues el discurs ben preparat i estructurat.

divendres, 4 de gener del 2013

EXERCICI VIQUIPÈDIA (GTIC)

Després de treballar la part teòrica a classe sobre la Viquipèdia, sens va proposar de fer una activitat en parelles sobre una entrada d'aquesta. En el meu cas ho vaig fer amb la Irina Couso i vam escollir una entrada que parlava dels Braçalets.

En aquesta entrada només hi havia la definició de braçalet o polsera i algun que altre detall més. En el nostre cas vam decidir aportar informació sobre els tipus que podem trobar, és a dir, sense tocar la informació inicial, vam afegir dotze tipus de polseres segons material i significat. Un cop posada la informació, afegírem fotos pròpies per acompanyar l'explicació.

La modificació de text no ens va suposar cap problema, ja que per arribar-hi només cal clicar el botó de "Modificar" al capdamunt de l'entrada. El que si que ens va suposar un problema al principi va ser penjar les fotografies. Després de buscar informació sobre quins mètodes hi ha per dur a terme aquesta acció, ens vam decidir per penjar-les a la web Wikimedia Commons, per poder vincular-ho a l'entrada.

Un cop acabat aquest procediment, aquí us mostro el resultat que vam obtenir: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bra%C3%A7alet

CULTURA I PROGRAMARI LLIURE (GTIC)


A través de parlar a classe d'aquests dos conceptes, i amb l'ajuda de la entrada al Bloc de GTIC podem dir que...

Cultura Lliure

És tota aquella acció i moviment que la promou, per arribar a l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure.

Programari Lliure

És el programari utilitzat, estudiat i modificat sense restriccions. Es pot copiar i redistribuir-lo bé en una versió modificada o no, sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per poder garantir que els futurs destinataris també tinguin aquests drets.
És important dir que aquest programari forma part del moviment de la cultura lliure i que lliure no és sinònim de gratuït.

Finalment posar quatre parts d'aquest programari:

- Llibertat d'executar
- Llibertat de fer millores al programa i tornar-lo a distribuir perquè tothom en tregui benefici.
- Llibertat de comprovar com funciona el programa i adaptar-te'l
Llibertat de redistribuir còpies