Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La llengua oral formal (COED). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La llengua oral formal (COED). Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de gener del 2013

LA LLENGUA ORAL FORMAL (COED)

Els trets característics de la llengua oral formal són els següents:

Trets contextuals: tenen a veure amb espai-temps 

  • Caràcter no universal i aprenentatge escolar no és igual en els diferents grups socials. Depèn molt d'aquests últims. Requereix un aprenentatge escolar. La llengua oral formal no és espontània.
  • Acústica, efímera i produïda en temps reals. Successió de sons compartits amb espai i temps. S'elabora sobre la marxa: conversa. Per molta preparació sempre canvia alguna cosa. Allò que dius és allò que quedarà.
  • Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. Emissor-Receptor comparteixen espai físic, temps i feedback. Comparteixen interacció visual i emotiva. Aquesta interacció és la clau del èxit de la comunicació.
Trets textuals: tenen a veure amb el text-discurs
  • Formal i generalment monologada (primera persona). La major part són monologades. Únic responsable del teu text, has de pensar en tot. Ajuda amb un guió.
  • Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. Planificada: el què direm (recerca informació, selecció...) i com saber les característiques de cada una de les situacions. Deixar lloc per l'espontaneïtat, per donar més ritme.
  • Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Matisen i completen el missatge. Dir una mateixa idea de diverses maneres però sense ser pesat. Llenguatges no verbals: silencis, pauses, entonacions, volum, mirada, gestos, to i ritme.
Trets lingüístics: tenen a veure amb la comprensió lingüística
  • Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Té referència a la valoració de la frase/sintagma. Es valora que el discurs no sigui pla. Frases amb pregunta i exclamació. Corba melòdica en el discurs.
  • Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc. Variació de l'ordre sintàctic. Díctics: pronoms i proposicions que fan referència al espai compartit i al temps. Anacoluts: a mitja frase canvies de subjecte, verbs o complements.
  • Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Aquelles convencions que regeixen la part escrita però també oral. No té a veure amb els registres. Varietat estàndard: estandardització de la varietat geogràfica. Producte de laboratori.