Bé, l'activitat anomenada "Qui ets tu?" consistia en fer una descripció d'una companya de la classe, que tu prèviament podies escollir i va ser l'Alba Garanto, d'una forma original.
Cal dir que, un cop corregides, van sortir diverses companyes de classe de forma voluntària, a llegir la seva descripció. Realment vaig quedar gratament sorpresa de cada una d'elles.
A continuació us deixo la meva descripció, espero que us agradi!
Una tarda de profit...
Estimat diari,
Aquesta tarda
he quedat per fer un cafè amb l’Alba. Hem quedat al carrer Garcilaso, a
Barcelona, que és on actualment viu amb la seva tieta, Maria Jesús. Aquest és
el tercer any que viu amb ella. M’ha explicat que va néixer a Vielha, encara
que sempre ha viscut a Pont de Suert. Allà resideix amb els seus pares, en
Francesc i la Montse, i amb el seu germà gran, en Xavi.
Hem estat
parlant de les nostres coses, de la vida, dels amics...M’ha explicat el dia més
especial de la seva vida, la festa dels seus 18 anys. Els seus amics li van
organitzar una festa sorpresa, dos mesos després del seu aniversari, perquè
així es podien reunir tots i celebrar-ho junts al seu costat.
Em va comentar
que troba molt a faltar els seus pares, ja que està fent un curset de monitora
aquí els caps de setmana i no pot pujar a Pont tant com voldria. Els truca
diàriament per explicar-se com ha anat el dia i preguntar com estan.
L’Alba és una persona molt transparent, de seguida veus en
ella el que et vol transmetre sense necessitat de gaires paraules. De caire
molt familiar, sobretot referint-me als seus pares, que encara que hi hagi una
gran distància la relació no
s’ha degradat. Una persona de confiança, molt sociable i a vegades una mica
tímida. És comprensiva i sap estar al costat d’una persona quan realment ho
necessita. Ha demostrat ser responsable i molt treballadora, de voler fer les
coses ben fetes.
Resumint, és una persona alegre, senzilla i segura de si
mateixa; un dels tipus de persones que la majoria vol tenir al seu costat.
En preguntar-li quin somni persegueix la seva resposta ha
estat; “Tocar sempre de peus a terra per poder somiar”. Una resposta que no
esperava i que m’ha fet pensar que és una persona madura i de idees
clares, una virtut molt destacable.
